La tuneladora del Metro de BCN

Imatge de portada del article

Aquest dissabte hi vam anar: Montserrat, Jordi, Carme, Roger, Oriol, Dolors Boter, Pere Cantons, Úrsula Garrido, Pere Palau, Toni Robert,  "Víctor" i Jordi Perera

Situació:

Un parent d'en Pere Palau treballava a l'obra de desmanegar la tuneladora i va aconseguir el permís per fer-ne una visita particular, fora dels dies feiners, per un nombre molt limitat de persones. Un cop va tenir clar qui de la família hi aniria, en Pere Palau va aconseguir que uns quants del dijous els poguéssim acompanyar.

https://ifercat.gencat.cat

La història, molt resumida, d'aquesta tuneladora:

  • 2000 La Generalitat anuncia les obres d'ampliació del Metro de Barcelona amb 46Km i 42 estacions.
    Es volen fer tres potes que connectaran Badalona, la Zona Franca i l'aeroport i un tram central que enllaçarà Sant Gervasi amb Sant Andreu.
    Uns túnels és faran amb tuneladores i d'altres (ampliació de la línia 5) amb mètodes tradicionals, hi haurà molts fronts oberts per avançar ràpidament i totes les zones a l'hora.
  • 2003 S'inicien les obres
  • 2005 Modificació del traçat ampliant les estacions a El Prat de Llobregat.
    Esfondrament del túnel del Carmel que no és feia amb tuneladora. Viquipedia.
  • 2008 Aprovació del projecte actual modificant el traçat, a causa de la crisi del Carmel, quedant amb 47Km i 52 estacions.
    Aquest any comença la crisi del finançament., i gairebé s'aturen les obres.
  • 2010 GISA calcula que el pressupost s'ha triplicat respecte a les previsions inicials.
  • 2011 Falta de diners, s'aturen les tuneladores. Una d'elles rebrà manteniment i l'altra s'abandona totalment.
  • 2022 Es reprenen les obres, la tuneladora mantinguda es posa en marxa, i l'abandonada s'ha de capolar i extreure la ferralla.

Quan nosaltres vam fer la visita, feia pocs dies que s'havien fet virals uns vídeos d'uns exploradors urbans que s'havien escolat per l'estació de Maragall i havien accedit a la tuneladora abandonada.
Això va provocar problemes a les empreses encarregades de les obres i tot i que la nostra visita no va perillar, si que és va imposar una auto-censura fins que la tuneladora i les obres ja no fossin noticia. Per això hem deixat passar set mesos des de l'activitat fins la publicació.


Vam accedir pel pou del Guinardó, davant l'hospital de Sant Pau, després vam anar cap a Lesseps on hi havia la maquina abandonada i per acabar vam girar cua i vam visitar el pou de l'estació de Maragall.

Vam entrar al recinte i el primer que veiem es un pont grua de doble biga,

Situat sobre una obertura horitzontal protegida per una xarxa. Mirem per la xarxa però enlluernats pel sol no podem veure res de res.

Un cop hi hem arribat tots, accedim per una porta a un soterrani.

Allà el guia ens fa una mica d'explicació.

Pugem unes escales per salvar un reixat.

I comencem a baixar per unes escales de bastida, i que tenien un cert moviment.

A mig pou, comencem a adonar-nos del volum del pou, sembla com si a sota hi hagi un parell de vehicles.

Efectivament, hi ha dues furgonetes i un contenidor amb ferralla.

L'escala i un ascensor al costat.

Mirant amunt veiem l'obertura rectangular.



Que deu ser aquesta ferralla?

I no només hi han dues furgonetes, a més a més hi ha una retroexcavadora.


Avancem per una galeria molt curta i que punxa un túnel horitzontal.


Un camió!

Nosaltres hem d'avançar pel túnel, però ho farem amb les furgonetes.

Ja som a prop de la plaça Lesseps. Deixem les furgonetes en una elevació del terra fet expressament perquè puguin maniobrar i girar cua.

Avancem caminant, es nota molta pudor de fum, comencem a trobar més maquinaria, un altra retroexcavadora, una mini-excavadora.

Podem veure que el terra és pla, de grava i terra. Realment el túnel és cilíndric, però com que la tuneladora ha de ser alimentada amb camions que li subministren les dovelles de formigó prefabricades i d'altres materials i també s'ha de retirar el material excavat, cal fer un terra ferm per on pugin circular els vehicles i no espatllin el cilindre de formigó.
Posteriorment aquest terra es retirarà per poder posar les vies.

Una grua amb una gàbia.

I l'eina amb la que estan trinxant la tuneladora, propà i oxigen a dojo.
Vet aquí la pudor de fum, estan tallant amb bufadors d'oxitall la maquina, i tot i l'extracció de fums i l'aportació d'aire de l'exterior i que avui no treballen, encara en queda de fum.


I aquì tenim el cul de la maquina.

La maquina és divideix en seccions i cada una d'elles te una funció especifica.
Nosaltres hem fet tard i no hem pogut veure la secció posterior, el que queda d'aquesta secció és el munt de ferralla que hem vist al fons del pou.
Aquesta secció era la de salvament. Si hi hagués una catàstrofe, el personal que pogués, s'hi refugiaria que es pot tancar hermèticament i te energia i oxigen autònoms per poder sobreviure durant un espasi de temps esperant l'auxili que vingués de l'exterior.

Per sota la tuneladora hi circulen els vehicles que l'alimenten.

La tremuja per on es va abocant el material excavat. Aquest material circula per una cinta transportadora des del davant de la màquina.

La il·luminació la fan aquestes manegues de leds.

I accedim a la màquina.








De seguida arribem al "taller". La maquina ha de funcionar sense parar i certes avaries i reparacions per desgast s'han de poder arreglar ràpidament in situ.
Aquí rebem explicacions sota d'un "petit" pont grua amb un polispast.



Això és un forn d'electrodes per soldar.

Una màquina de soldar amb transformador.


Un trepant magnetic.


Una pistola de tallar-soldar d'oxiacetilè.

Al damunt hi han bigues, amb corbes i mòbils, per poder bellugar i transportar peces penjades.


La tremuja per on cau el material excavat. El material circula per una cinta sense fi, des del davant de la màquina fins aquí.

La Tuli atenent una trucada de ves a saber qui.


Compressors d'aire.

Els extintors apartats, van a pressió i no poden ser maltractats.



El tub de ventilació que va des del pou fins la maquina.

Vam trobar un arca amb recanvis del sistema optic de guiatge de la màquina.

Mosquetons d'acer.



Armaris elèctrics.





Una bateria de motors pels injectors de formigó.

Dins un armari de la mida d'un contenidor, hi havia aquest motor Volvo d'un generador elèctric.










I vam arribar al menjador. La màquina no para mai i els treballadors fan torns, i de tant en tant tenen que menjar.

A la nevera hi quedava alguna resta de menjar de feia onze anys.

I al costat del menjador, la cabina de control.
Uns prestatges amb els manuals d'operacions.

Els quadres elèctrics i de comunicacions.

Una farmaciola.

Tota la colla menys en Roger i l'Oriol.




I ara som gairebé a l'inici de la màquina.
La tuneladora va fent un forat cilíndric. A mida que avança és van col·locant les dovelles prefabricades. Es cargolen entre elles i també s'injecta formigó o epoxi per reomplir l'espai que pugui quedar entre el cilindre del túnel i el terreny natural.
Cada dovella té un numero de sèrie i una posició especifica dins el túnel. A la màquina l'hi han d'arribar ordenadament.

Això son els gats hidràulics que subjecten les dovelles i les situen exactament on han d'anar en els 3 eixos, després és collen manualment amb l'anell anterior i s'injecta el formigó o el material per reomplir i segellar la part exterior del formigó.

Aquests cilindres negres son pistons hidràulics.
Aquests pistons son els que impulsen la màquina endavant empenyent contra les últimes dovelles instal·lades.
Variant la pressió de cada un dels pistons és pot apuntar en els tres eixos i guiats per un sistema de làser, s'avança en la direcció desitjada.


Per davant dels pistons trobem l'escut, un secció cilíndrica que protgeig la part frontal de la maquina d'un col·lapse, aquí ja hi havien estat treballant tallant un tub amb un cargol sense fi que extreu el material arrancat pel frontal i l'envia cap endarrere fins la cinta transportadora.





Vista interior del cargol sense fi.


De segur que només trucaven a la sala de control.

Pugem una mica més i arribem a l'entrada de la cambra hiperbàrica.



Una primera porta amb una cambra amb 4 seients, una segona porta amb una segona cambra amb uns altres quatre seients i una tercera porta que comunica amb el capçal giratori.

A vegades el capçal ha de treballar amb sobrepressió d'aire, ja sigui per tal d'evitar un col·lapse, o en terrenys amarats d'aigua per evitar l'inundació del túnel.
I amb aquesta situació s'ha de poder accedir al capçal per fer-ne manteniment, i si la maniobra ha de durar molt de temps, és possible que s'hagin de fer torns amb els treballadors.
Per això hi ha aquesta cambra doble, per poder fer la descompressió.
A les cambres només hi ha un teléfon, una finestreta i quatre seients, ni play, ni tele, ni ràdio....


La sortida al capçal és rodona, és una forma millor per aguantar la força de la pressió.


A la dreta l'escut i l'accés a la cambra hiperbàrica i a l'esquerra el capçal giratori.






I això és el capçal.



En aquests forats amb forma de creu, hi van unes dents cilíndriques de vidia i diamant, que ja no hi eren quan vam anar-hi.



El cargol sense fi.
Això blanc que és veu és escuma de poliuretà. Ens van explicar que quan van començar a tallar la màquina, el fum va anar cap endavant i va arribar a l'estació de Lesseps. Van utilitzar l'escuma per segellar el cargol.
Aquest pas també va ser el que van utilitzar els exploradors urbans.






I aquest és l'accès al pou de l'estació de la plaça Lesseps.


Podem observar marques d'inundació de 3 o 4m, un pou de buidatge i un contenidor amb deixalles...

I això!, algú s'ho devia passar d'alló més bé quan el pou era una piscina.


Uns quants van pujar per les escales i van arribar a l'estació que és en ús.



Amb uns plafons indicadors de les obres.



I ara hem de desfer el camí.




Pugem a les furgonetes i tornem al primer pou, allà seguirem el túnel en direcció cap a l'estació de Maragall, aquest cop però anem a peu, ja que han retirat el camí de grava.

Aquestes estructures, son per muntar els plafons que fan el terra de la via superior. El túnel és divideix amb dues seccions, una via va per la meitat superior i l'altra per l'inferior.




Entrem al pou de Maragall...


On hi trobem tot això:














Fixeu-vos amb el nivell d'inundació.










 

I ara sí que ens retirem.



I aquest cop pugem amb l'ascensor.



L'Oriol es fa arribar aquestes dues fotografies de l'estat de la màquina al gener del 2023.


Comentaris

Seguint la visió de les imatges, em venen a la ment diferents sensacions; la primera és la immensitat extraordinària de les mesures de l'obra, despres el privilegi de poder-hi estar i veure-ho, tot seguit la complexitat de fer'ho sota terra, i cap al final, la sensació d'impotència per l'abandonament de tantes eines i estris. He visitat el Sincrotó Alba a Bellaterra, però allò és una cosa "normal", no com això! Enhorabona per la experiència.
Hi ha qui diu que les estalactites triguen milions d'anys en formar-se ...
molt gratificant em recorda els anys 1980 quan teniem una amb un tren darrere per traure el material, però el diàmetre era una mica mes petit. un altre visita avisa siusplau una abraçada

Si vols comentar res....


(L'adreça no es mostrarà públicament)

Per culpa del "SPAM" aquest comentari NO es publicarà fins que no sigui revisat
This comment will NOT be published automatically, will be pending approval.
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
icona feedback Contacte
icona galeta Legal
icona sindicacio rss
icona sindicacio espeleoíndex
icona link estàdistica Estàdistiques

Últims atacs contra el servidor

Hora IP País
17:32:005.255.231.52Russia
17:32:0087.250.224.45Russia
17:32:02213.180.203.251Russia
17:34:11194.26.192.118Netherlands
18:12:10193.222.96.12United States
18:22:1244.210.149.205United States
18:38:1062.138.121.10Germany
18:43:0834.79.162.186Belgium
19:09:17164.52.0.94Japan
19:10:03104.152.52.234United States

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer