Hi vam anar: Vanessa, Antonio, Dolors Boter, Pere Cantons, Úrsula Garrido, Francesc Mas, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Aquesta cova te diverses boques, nosaltres vam entrar-hi per la "D", que te la particularitat que normalment és tapada per sorra i va coincidir amb el nostre viatge que estigués destapada.
En aquest enllaç del web de 'racó català' hi ha un document amb una bona descripció de la cavitat
https://www.raco.cat/index.php/Endins/article/download/105380/153534/
Un cop en Pere va tornar de la seva estèril cerca de les ulleres perdudes vam anar fins la vora del mar.
Hi havia una certa expectació per part d'alguns banyistes que es veien baixar del turó vestits amb goma, cascs i motxilles.
A la cova s'hi accedeix des de l'aigua.
Vam fer una cadena per anar-nos passant els sacs i guardar-los dins la cova, peró encara no haviem acabat que ja hi havia una parella de banyistes a radera nostre.
Això va fer que en Pere que anava sense les ulleres, encara que segons ell no li fan falta, és quedes a la boca fent de vigilant.
Tota l'entrada és plena d'algues seques.
De seguida trobem uns pasos estrets i arrosegats on acabem ben rebossats de sorra.
I ja som a l'aigua.
Tornem cap enfora, primer les estretors.
I després la sorra.
Recuperem les motxilles i anem cap a la cala a canviar-nos de roba.
Ens traiem el neopren i anem a fer un bany, més curtet pels conductors que havien d'anar a cercar i apropar els vehicles.
I així s'acaba l'activitat espeleològica de l'espeleodijous d'aquest estiu a Mallorca,
Després vam dinar al Petit bar, per la tarda varem recollir i omplir els cotxes i a la vesprada vam sopar plegats amb la Vanessa i l'Antonio, on tothom és va esplaiar explicant velles histories.
I a l'endemà al mati, cap al vaixell i tornada cap a casa.
Moltes gràcies a l'Antonio i la Vanessa per aquests dies a casa seva, a reveure
