Aquest dijous hi erem: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, Víctor" i Jordi Perera
Aquesta és la sisena sortida, i segurament última, que fem a aquesta zona.
Aquests son els enllaços de les sortides anteriors.
Ara ja donem el tema per acabat. En "Víctor" ha d'acabar de dibuixar la topografia dels trams que hem explorat i ja l'afegirem a aquest article.
D'exploració subterrània, a part de l'avenc ja conegut de fa anys, sols podem destacar el tram més allunyat de la cinglera que el vam anomenar "El bosc esquerdat" i un tram que curtcircuita dues esquerdes principals.
A les esquerdes més importants no vam trobar cap pas, que d'una manera relativament senzilla i sense haver d'escalar, ens permetés circular-hi des del bosc fins el cingle i tampoc vam saber trobar cap vertical que superés la trentena de metres que tenen les esquerdes d'alçada.
En aquest mapa hi ha els punts marcats amb gps dels punts per on vam muntar ràpels o vam accedir a dins les esquerdes.
Aquestes son les imatges d'aquest dia.
Mentre uns anàvem preparant el material.
Uns altres ja començaven a trobar rovellons.
Mentre pujàvem cap a la cinglera també en vam collir, però només els que vam veure sense buscar-los
Vam muntar un primer ràpel aprofitant uns pins.
Amb 2 companys a sota, vam retirar la corda i vam muntar un segon ràpel uns metres més enllà.
Amb la corda re-colocada, en Toni va baixar uns metres més fins que a mitja alçada semblava que hi havia pas per avançar uns metres en horitzontal.
En Víctor va aprofitar per pujar a l'illeta i mirar de guiar en Toni que era a sota,
Però en Toni no va poder avançar gaires metres. Aquí més a prop del cingle, tot és més caòtic i potser també més precari.
Recollim el material i tornem al camp base.
Mentre baixàvem ara si que ens fixàvem més amb els bolets.
Aquesta és la collita que vam fer abans de dinar.
Aquests son els pícnics del dinar, com a mínim riem molt.
Mentre desparàvem taula i omplíem els cotxes encara vam recol·lectar alguna cosa més.
Fins que uns bous van venir a reclamar el seu territori.
I quan ja havíem fet uns revolts de la pista, encara ens vam aturar un altre cop, hi havia un parell de rovellons al marge del camí. Vam collir-los, aquest parell i una dotzena més junt amb un bon grapat de camagrocs.
