Aquest dia hi vam anar l'arqueoleg: Magí Miret i del grup: Dolors Boter, Pere Cantons, Tere Hernández, Miquel Nebot, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
El dia que vam visitar per primer cop aquest avenc, convidats per en Jordi Soria i en Xavi Gómez per fer-ne la presentació, vam aprofitar per treure alguns ossos. Uns quants que ells havien trobat mentre desobstruïen, i d'altres que vam agafar nosaltres.
Els ossos els vam entregar a en Miquel Nebot, i uns fragments van cridar-li l'atenció. Desprès de muntar un puzle, va resultar que hi havia un fèmur humà gairebé sencer.
Vam portar la troballa al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya. I durant la reunió, en Magí Miret que és qui ens va rebre, va manifestar interés per visitar l'avenc.
Aquest dimarts vam aixecar-nos abans que sortís el sol.
Vam carregar un parell de seixantes per si de cas.
I ja hi som.
Comencem a equipar-nos.
En Magí no és un pota-tendra amb l'espele, havia estat del GIE del club excursionista de Gràcia i actiu a les campanyes del sistema Aranyonera. però d'això ja en fa força anys i la pràctica s'oblida.
Com és habitual en Toni va el primer amb el canari connectat.
Uns últims retocs.
M'espero a la capçalera del pou que en Magí hi vingui i quedi correctament assegurat.Després el segueix la Mari i comprova que faci la maniobra correctament.
Els de dalt s'ho miren.
I fem el mateix procés a la reinstal·lació de sota.
En Toni ens espera a la saleta del primer pou, amb unes notícies no gaire bones.
Anem justets d'oxigen.
Avisem als de dalt que millor no baixin que quan algú surti, ja entrarà un altre.
A la base del pou hi ha un raconet bastant protegit de les pedres que cauen.
On hi ha força ossos, la majoria petitons de fauna.
Però també hi trobem una vertebra i una pelvis, concreccionada amb una pedra, i que semblen humanes.
Mentre en Toni baixa cap al tap inferior per veure si se'ns hi va quedar cap resta, en Magí segueix repassant la saleta.
La Mari a punt de baixar el P4 per quedar a sobre en Toni.
Desprès de revisar la saleta amb en Magí, a mi em fa l'efecte que en Toni porta massa estona allà sota, i baixo on la Mari.
Parlem amb ell, i ja notem que panteixa una mica, li diem que si encara no ha trobat res, és perquè no hi ha res per trobar, i que s'afanyi a sortir.
Donem la feina per acabada i preparem la pujada, primer en Toni, seguidament en Magí, jo i la Mari des-instal·lant perquè els de dalt ja han dit que no els hi cal baixar.
Però quan en Magí arriba a la re-instal·lació s'inicia un conflicte amb els estris i les cordes.
En Toni des de més amunt no aconsegueix solucionar res i fem que els companys ens llencin una segona corda.
I pujo per mirar de posar ordre.
Aquí fem una mica d'autocensura, perquè hi ha massa tocaments, aprofitem per admirar uns detalls del pou.
Una estona més tard ja ho tenim tot arranjat, però potser passarem vergonya al mirar-nos a la cara.
I ja de tornada amb el científic sa i estalvi.
I unes imatges del material recuperat.
