Aquest dijous hi vam anar: Nuria, Maria, Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, Francesc Mas, Mari Oliveras, Josep Pastor, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Hi ha un pou de 6m on normalment hi ha corda fixa, tant per baixar o pujar a la galeria superior.
Diem "Normalment" perqué fins ara l'accés era tancat amb un cadenat i l'equipament estava controlat. Ara hom ha forçat la porta i es pot entrar sense la clau.
Els pasos son marcats amb fites, però cal trobar-les a vegades son molt petitones.
Nosaltres dotze vam trigar per fer aquesta activitat poc més de tres hores dins la cavitat, unes cinc des de que avm aparcar els cotxes fins que vam tornar a arrancar.
Situació:
Aquesta és la tercera visita del Espeleodijous a la Bora Fosca, la segona amb intenció de fer la travessa i la primera que ho aconseguim. I cal dir que tots hem superat les estretors.
Feia un dia força lleig i fred, 4ºC
De bon començament alguns ens vam abrigar potser un xic massa.
Avancem per la pista força abandonada fins trobar una fita a ma esquerra on comença un corriol.
Ara només toca anar seguint les marques vermelles.
Ens podem desviar a la dreta un centenar de metres per acostar-nos a un mirador.
Retornem a les marques vermelles i de seguida ja som a la Bora Fosca.
Un cop passada l'entrada que te el sostre baix, els volums son molt agradables.
Vam trobar el gourg completament sec.
I ens equipem per baixar el pou.
Tots portàvem l'equip complert, no teniem gens clar que tots poguéssim superar les estretors i potser hauriem de tornar a sortir per aquí.
I de seguida després del pou ja comença el patiment.
Tot i que part del equip anava molts sobrat.
I en un tres i no res ja som a la sala enllosada.
Seguim avançant.
La sortida del pas d'en Serrallonga.
A continuació s'ha de superar un graó mentre fem un gir a l'esquerra, on alguns vam tornar a patir.
I un altre pas més estret amb baixada que fem amb els peus per endavant.
La sala final.
Al sortir de la sala despresa hi ha un petit ressalt on les menudes han d'anar més amb compte.
La famosa caixa d'eines aixafada per un bloc.
I l'última estretor abans de sortir a l'exterior.
S'ha de baixar pel bosc fins trobar una pista abandonada que surt cap a l'esquerra.
Al sortir queia un xim-xim que s'anava accelerant.
La pista fa unes ziga-zagues, quan trobem un trencall a ma dreta l'agafem i seguim fins una fita que ens marca la Bora Fosca.
Calia entrar i recuperar el material.
I aquest cop vam dinar a l'hostal de les quatre carreteres, i amb festa grossa doncs tocava celebrar el dia del Sant de la Mari i el natalici d'en Rafa.
