Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Per visitar aquestes cavitats no cal cap material de verticals.
Topo
Situació:
Sortint de Talló (agregat de Bellver) agafem la pista asfaltada que s'endinsa per la Vall d'Ingla.
Passada l'ermita romànica de Sant Serni s'acaba l'asfalt, peró la pista és apta per turismes.
Pocs metres més endavant de la Font del Capellà i després de 2,7km des de Sant Serni, deixem els cotxes.
D'aquí surt un camí en fort pendent estabilitzat amb troncs.
Pujant uns pocs metres trobem la primera zona d'escalada, passem una tanca metàl·lica, seguim un camí ben fresat.
Al cap de poc surt un camí a l'esquerra opcional, molt costerut, equipat amb cordes fixes que en 15 minuts aproximadament, ens situa sota un cingle on trobem les anomenades balmes o Abric de l'Ingla on hi ha representades unes dèbils pintures rupestres fetes mitjançant empremtes digitals.
També podem arribar al mateix indret seguint l'anterior camí fresat que dóna una mica més de volta (també hi ha cordes fixes als trams més exposats)
Situats a les balmes observem una gran quantitat de vies d'escalada de notable dificultat.
Franquegem el cingle en direcció Sud i passem per sota de la balma penjada del grau d'Ingla.
Quan s'acaben les parets, un camí puja a la part superior del cingle, anem seguint el corriol fins que aquest es desvia molt a l'esquerra, el deixem i seguim recte creuant un esperó sense perdre alçada.
Aquí ja no hi ha cap mena de camí i hem d'anar avançant per sota els boixos fins les coordenades
Història d'aquesta activitat
A la tardor del 2023 en Jordi Alvarez, ens va informar de les troballes de la cova de la balma penjada del grau d'Ingla i del forat de l'Esclop, però sense donar les coordenades.
A l'octubre del 2023 en Toni Robert va pujar en Solitari per cercar el forat de l'Esclop i la va trobar.
Però en Toni és un bon muntanyenc del tipus noucentista... no va ni amb GPS ni tan sols amb telèfon mòbil, vull dir que no pren les coordenades del que troba, això si, deixa fites.
El 09 de novembre vam pujar per documentar la cova de la balma penjada https://espeleodijous.cat/index.php?node=884
I el 30 de novembre vam tornar a la vall d'Ingla per anar a cercar el forat de l'Esclop.
El que va passar, però, és que un cop al damunt del cingle de les roques del grau, en Toni qui evidentment feia de guia, va començar a sentir uns rondinaires que es queixaven de la pujada i que l'incitaven a no fer la marrada que va fer el primer dia pujant encara més, si no que hi anéssim pel dret.
Davant la pressió popular va claudicar i vam intentar d'anar-hi fent drecera, però vam passar per sota la cota del forat de l'Esclop i ens en vam anar molt més enllà.
S'ha d'explicar que tot allò es un bosc amb quatre pins i milers de boixos amb un parell de metres com a mínim d'alçada, i que la progressió és força entretinguda.
En algun moment vam veure un foradet penjat, però que no coincidia amb la descripció del que buscàvem.
Mes tard quan ja vam desistir de trobar el forat de l'Esclop en Pere Cantons va insistir que ens el miréssim no fos cas que tingués cap interès.
El tros més fàcil de l'aproximació:
No hi ha cap més fotografia de l'aproximació pel bosc.... estàvem massa ocupats.
Una vista de la vessant contraria de la vall, ja gairebé n'havíem sortit.
Aquesta boca és la que vaig veure, em semblava interessant però no era la que cercàvem, i en un primer moment ningú va tenir-hi esma d' atansar-s'hi
Quan ja vam desistir de trobar l'Esclop vam tornar-hi.
Però hi havia un pas molt dret, primer hi van pujar en Lluís i en Palau, van veure que la boca no anava més enllà d'un parell de metres, però mirant-s'ho bé, al costat i amagada que no és veia des de sota n'hi havia un altra.
Llavors vam muntar una corda per facilitar la pujada i la baixada quan tornéssim.
Ja tenim en Pere dibuixant.
Vam trobar-hi força osos.
I aquesta n'es l'altra boca, prou separada de la primera pel relleu exterior com per que hi circuli el vent.
Mentre en Pere acabava el dibuix, en Toni va anar seguint el relleu de la paret i va trobar una gatonera.
S'acaba amb una estretor, per cal dir que per aquest conducte també hi circula aire.
La boca des de dins.
Vam passar-li el Disto perquè fes algunes mesures.
I des de fora anavem fent la topo..... Be, el cert és que en aquest moment en Lluís el que feia era prendre comandes de clients.
A dins la gatonera hi havia alguna formació.
I de tornada ens vam mirar amb més ganes la boca que veiem des de sota, i vam comprovar que realment formava part de la mateixa cavitat i amb formes clares de circulació d'aigua, però que al trencar-se el cingle ha quedat "desconnectada" del reste.
Resumint, ens va anar força bé intentar trobar l'Esclop per la drecera car si no no haguéssim trobat aquest parell de cavitats.
Però encara ens caldria un altra visita a aquest bosc per trobar i documentar la cavitat més important, el forat de l'Esclop.
