Aquest dijous hi vam anar: Lluís Tortajada i Xavier M.Galiana,
Topo
Situació:
Video d'aquesta activitat: https://youtu.be/sYRzk_VkUJQ
Després de quasi un any d'anar fent equip i d'anar entrenant, una miqueta menys del desitjat, els passats 3 i 4 de juliol el Becari (Lluís T.) I jo (XmGaliana) i per tal de testar les nostres forces per un altre projecte que ja us explicarem d'aquí uns dies, vam voler fer una de les clàssiques del sistema del Mortillano: Garma Ciega/Cellagua, passant pel sifó terminal.
Aquests dies es celebra el Campament Internacional Garma Ciega / Cellagua, i nosaltres hi participarem per tal d'aprofitat que les cavitats estan instal·lades. Així doncs, el dia 2 de juliol, preparem els sacs i anem fem un bon dinar, com és de rigor, a Casa Tomás,
i després d'una relaxada tarda de pel·li i sofà, ens dirigim a Ramales a notificar les nostres hores d'entrada i sortida prevista a l'oficina del ESOCAN.
Un sopar lleuger i anem a dormir d'hora, per tal d'agafar forces per la jornada de Espeleodijous (va ser una casualitat que caigués en dijous, prometem que no va ser buscat).
Ben d'hora, al matí, agafem el cotxe i ens dirigim cap Astrana on agafem la pista que pujant entre mazos ens portarà al collado de los Cruceros, lloc on aparcarem el cotxe.
Ens equipem i seguint les balises exteriors que ha tingut a bé col·locar l'organització per nosaltres.
Tenim la sort de què som el primer grup a entrar després dels instal·ladors.
Arribem a la boca de la cavitat, esmorzem, ens col·loquem els arnesos i cap avall que falta gent.
La successió de pous tot i que es fa llarga, és molt bonica i no deixa indiferent.
Arribem a la base dels pous on ens trobem el curs actiu. Aquest transcorre per un lluitador meandre que ens condueix a la "Sala de Titanes".
Per sort no trobem gaire aigua i podem fer més d'un pas pel riu i això ens estalvia el sobre-esforç de carretejar els pesants sacs pels passamans.
Sala de la Unió
Un cop al bivac de "Titanes" descarregarem el pes del sacs i aprofitarem l'abric de les tendes per fer un dinaret.
Havent acabat sortim en direcció al sifó terminal
i tornem al bivac a una hora raonable per sopar alguna coseta calenta i poder dormir unes horetes.
L'endemà al matí sona el despertador, ens llevem, esmorzem, omplim els sacs i sense gaires ganes ens tornem a ficar dins les granotes mullades i fredes i arranquem direcció al "Gran Cañon de Cellagua".
Tot i que el camí és riu amunt, contra corrent, la progressió és prou còmode perquè no baixa molta aigua,
El camí ens du a superar sifons del riu enmig de grans volums de blocs caiguts, on s'ha d'anar intuint el pas, ara seguint alguna fita, ara seguint alguna petjada.
Certament a aquesta ruta li caldria alguna balisa més de les que ja hi ha, i si no coneixes la cavitat, a part d'un afegit d'aventura, també et fa endarrerir força la progressió.
Desprès d'un parell de desorientacions, salvades amb la topo i la brúixola....
... ja es ben entrat el vespre quan arribem a la base dels pous de Cellagua.
Tan sols queda remuntar els 240 metres de pous de Cellagua -58, -20, -11, -80,-23, més algun ressalt. I l'últim força estret i emprenyador degut a la suma del cansament i el pes dels sacs.
Per fi som fora, encara ens queda remuntar l'enorme dolina fins la pista. Allà hi trobem altres espeles locals que s'ofereixen a pujar-nos amb el seu 4x4 a trobar el nostre cotxe, acceptem l'oferiment i al cap d' una estona ja som a casa gaudint d'una bona dutxa i un sopar lleuger per descansar millor.
L'endemà ens fem una Paella com homenatge i contents passem la tarda comentant anècdotes del dia anterior, entre cafè i cafè.
