Aquest dijous hi vam anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
No cal cap material.
Situació:
En Víctor, en Pere i jo ja havíem estat a les mines de Cervelló, vam anar-hi un dilluns, i ja vam publicar imatges d'aquell dia:
Les mines val la pena de conèixer-les i es van convertir en un objectiu per una sortida de dijous.
Com que tenen un accés molt fàcil i poca aproximació son una bona proposta per un dia amb previsió de mal temps, com va ser aquest dijous.
Un cop ja havíem fet la proposta, en Joan Rossell ens va fer saber d'un altra mina a Vallirana i com que molts no la coneixíem vam afegir-la a la sortida.
L'aproximació la vam fer remuntant la riera, que tot i les pluges no portava gaire aigua.
Mina de la Timba
La Dolors va haver de sortir d'aquest cul-de-sac a quatre grapes, el fang del fons de la galeria la volia xuclar terra endins.
El sostre és relativament fràgil i es desmanega com si fos de pasta fullada.
El nivell d'oxigen era del 20,7%.
L'entrada i sortida de la mina de la Timba, és la més complicada pel canyissar.
Mina de la Terra Negra
A dins d'aquesta mina hi ha una galeria amb un pou, protegit amb una xarxa.
És pot accedir a sota del pou per una gatonera que hi ha a la dreta, al costat just on comença la galeria, aquest és el pas.
Aquí veiem la Mari a dalt de la galeria, i la Dolors a sota el pou.
A sota el pou el nivell d'oxigen arribava al 20,9%.
Aquesta mina te diferents boques, totes van a la riera.
La caseta de la Turbina, en els articles anteriors en parlem.
I desfem el camí per tornar cap als cotxes.
Mina de Campderròs
Vam seguir les indicacions d'en Joan fins un carrer amb força trànsit i vam aturar-nos.
En Pere deia: Em sembla que no és pas per aquí, no em sona....
Que vols dir?
Que ho recordava diferent...
Quan vas estar-hi?
L'any 1964
Cert és que allò tampoc s'assemblava al que en Joan ens havia explicat, però en mig de les verdures vam trobar un forat.
En Joan també ens havia dit: Hi trobareu un munt de galena, al costat mateix de l'entrada vam estar picant un filó.
Nosaltres ja havíem fet força metres terra endins i si, en un racó vam trobar una pedra i amb el macro vam fer aquesta foto del que deu ser galena.
La Mina te una galeria que va tirant avall i tot de desviaments laterals que mentre baixàvem no vam mirar.
Feia estona que anàvem encongits o a quatre grapes, vam adonar-nos que les parets i sostre eren recobertes de fang.
Érem en un punt que sovint s'inunda.
La galeria que seguíem quedava gairebé reblida pel fang, vam desviar-nos a la dreta per i vam sortir a un nivell inferior.
Vam trobar una finestra per damunt una galeria mes grossa on hi veiem unes manegues i canonades.
No semblava prudent baixar-hi, hi havia molt fang i cap lloc on agafar-se.
Vam anar baixat per gatoneres paralel·les a la galeria gran.
Fins que vam poder accedir-hi.
Quan var ser-hi, vam donar un cop d'ull i ens va semblar que cap a munt hi havia una mica de llum.
Vam tirar amunt, a mesura que pujàvem el terra era més sòlid i sec, es va acabar la canonada més grossa i en el seu lloc hi havia cables elèctrics.
El llum que veiem era de l'exterior que s'escolava pel marc d'una porta, que no vam poder obrir.
La manega més grossa arribava aquí soterrada, però treia el nas un comptador d'aigua.
Vam girar cua i vam anar direcció cap avall.
Fins que vam arribar al nivell d'inundació, la canonada, manega i la via del carrilet seguien cap avall, i just aquí es va esgotar la bateria de la maquina de fotografiar.
En tot cas ja era hora d'anar tornant.